Saltar apartados
  • UA
  • IUIEG
  • Feminismo/s 25. Violencia escolar y género

Feminismo/s 25. Violencia escolar y género

 

 

FEMINISMO/S

Revista de l'Institut Universitari d'Investigació
d'Estudis de Gènere
de la Universitat d'Alacant

Número 25, juny de 2015

 

VIOLENCIA ESCOLAR Y GÉNERO
Almudena Iniesta Martínez (Coord.)

ÍNDEX

***

Ressenya biobibliogràfica
Normes editorials de Feminismo/s

Resúmenes

  • María L. Valvidares Súarez
Violencia escolar, patrones de género y derechos fundamentales. Una reflexión a partir del "Caso Carla"

L'objecte d'aquest article és reflexionar sobre els problemes que presenta la resposta jurídica enfront de l'assetjament, a partir d'un cas recent d'assetjament escolar. El treball centra l’atenció en el dret a l'educació, com un dret que ha de vertebrar la reacció de la comunitat enfront de l'assetjament escolar, ja que és l'eina per a formar persones que respecten els principis democràtics de convivència davant les situacions de vulnerabilitat per raó d'edat, gènere i orientació sexual, entre altres factors.

Paraules clau: assetjament escolar, ciberassetjament, drets fonamentals, gènere, igualtat, dret a l'educació

  • Maite Garaigordobil i Carmen Maganto
Relación entre actitudes sexistas y variables emocionales positivas y negativas

La investigació va tenir dos objectius: (1) analitzar les relacions existents entre sexisme (SH-hostil, SB-benvolent, SA-ambivalent) amb emocions positives i negatives; i (2) identificar variables predictores del SH i SB. La mostra està constituïda per 941 estudiants de 14 a 25 anys. Els resultats van evidenciar correlacions positives del SH i del SA amb ansietat estat/tret, ira-estat/tret, amb l'índex d'expressió de la ira; i correlacions negatives amb sentiments de felicitat i autoestima. El SB no va correlacionar amb cap variable. Les variables predictores del SH van ser: pocs sentiments de felicitat, baix nivell de depressió-estat i d'ansietat-tret, alt nivell d'ira-estat i d'expressió de la ira. Pocs sentiments de felicitat, baix nivell de depressió-estat, i alt d'ira-estat van ser predictores del SB. Es discuteix l'efecte de les emocions positives en les actituds sexistes.

Paraules clau: Sexisme, autoestima, felicitat, ansietat, depressió, ira, desenvolupament emocional.

 

  • Cecilia Alonso Martínez
La primera calle, la primera marginación: el bullying en un espacio marginal de la capital de Cuba

En el present article s'estudia la necessitat de la integració dels xiquets i adolescents de El Fanguito i Les Pedreres per a evitar el bullying social i la discriminació de gènere. Ací s'analitzen les afectacions que imprimeix la pobresa a la cerca de solucions creatives davant les necessitats materials i s'exposen les conseqüències que té viure en un barri marginal per a la construcció de la imatge del món. Finalment s'expliquen algunes vies per a eliminar les conductes negatives i construir un espai de diàleg Fanguito-Pedreres.

Paraules clau: integració, marginalitat, pobresa, riu, diàleg, educació d'adults.

 

  • Almudena Iniesta Martínez i Ana Isabel Invernón Gómez
Violencia escolar y relaciones de género: una aproximación teórica

Aquesta investigació realitza una anàlisi amb perspectiva de gènere de la violència en l'adolescència centrant-se especialment en la que es produeix en l'àmbit escolar. Hem fet un recorregut per la terminologia de la violència evidenciant relacions de poder asimètriques entre els/les adolescents que deriven en actituds sexistes i conductes de violència. Per a continuar centrant-nos en l'estudi del gènere i la violència escolar, comparem algunes de les recerques més destacades sobre la incidència de la violència en l'àmbit escolar, per a després reflexionar sobre les causes, procediments i escenaris que legitimen i mantenen aquestes conductes. Finalment, suggerim algunes línies d'actuació des de diferents instàncies socials que s'encaminen cap a la prevenció.

Paraules clau: adolescència, relacions de poder, gènere, violència escolar.

 

  • Raúl Navarro, Elisa Larrañaga i Santiago Yubero
El conflicto de rol de género masculino y su vinculación con el acoso escolar (Bullying)

En aquest estudi s'analitza l'associació entre el conflicte de rol de gènere masculí i les conductes d'assetjament i victimització escolar. La mostra va estar formada per 786 xics estudiants espanyols, d'edats compreses entre els 11 i els 17 anys (M=14.5, DT=1.58). Es van establir tres grups d'experimentació del conflicte de rol de gènere tant globalment com en cadascun dels seus patrons: nivell alt, mitjà i baix. Els resultats de les diferents anàlisis de variància van indicar que el constructe de conflicte de rol de gènere i els patrons de conflicte que el componen estan relacionats amb les diferents formes d'assetjament i victimització escolar. L'assetjament escolar sembla configurar-se com la resposta a la inadequació als rols de gènere restrictius i també com una forma de penalitzar aquells que no s'hi adhereixen.

Paraules clau: conflicte de rol de gènere masculí, assetjament escolar, adolescència.

 

  • Reyes Sánchez, Céleste León, Bélen Martínez-Ferrer i David Moreno
Adolescentes agresores en la escuela. Un análisis desde la perspectiva de género

L'objectiu del present estudi va ser analitzar si existeixen diferències entre xics i xiques agressors en els àmbits individual, familiar, escolar i comunitari. La mostra final va estar composta per 348 adolescents que van presentar altes puntuacions en violència escolar, dels quals el 70% eren xics i el 30% xiques, amb edats compreses entre els 12 i 18 anys (M = 15.01, DT = 1.73) i matriculats en quatre centres d'ensenyament secundari d'Andalusia. Els resultats obtinguts mostren diferències entre les xiques i els xics agressors en l'àmbit individual (empatia i autoestima acadèmica), familiar (comunicació positiva amb el pare), escolar (acceptació i relació social) i comunitari (participació). Per a finalitzar, se’n discuteixen els resultats i les implicacions.

Paraules clau: violència escolar, adolescents, agressors, gènere, model ecològic.

 

  • Práxedes Muñoz Sánchez i Mercedes Álvarez García
La escucha etnográfica en la violencia de género desde espacios educativos culturales. Reflexión para descolonizar el feminismo

Per a tractar la violència de gènere en espais educatius, formals i no formals, es requereix d'estratègies que identifiquen violències i els seus símbols, per a acostar-nos a una visió antropològica més d'acord amb convergències culturals i socials. Es rebutja una única caracterització de la violència que faça visibles diversos comportaments i done relació a un reconeixement públic independent d'una integritat del que és privat i el que és públic, de la casa i de la comunitat. S'accentua la complexitat dels símbols que hi ha en múltiples societats, en aquest cas es veuran experiències que s’han treballat a partir d’una etnografia reflexiva en espais multiculturals i interculturals que constaten una necessitat d’incorporar un enteniment descolonitzador de la violència de gènere.

Paraules clau: violència, gènere, feminisme, descolonització, espais educatius, comunitat, etnografia.

 

  • Irene Liberia Vaya, Belén Zurbano Berenguer i Daniel Barredo Ibañez
Percepciones de los jóvenes acerca de las actuaciones y discursos públicos sobre la violencia de género en España (2013)

La joventut, inserida en un imaginari social sensible però clarament desinformat, resulta preocupant quan mostra un grau de tolerància davant la violència de gènere que és fins i tot major que en sectors poblacionals d'edat més elevada, ja que com que no és capaç d'identificar determinats comportaments com sexistes –o, arribat el cas, violents–, no presenta discursos homogeneïtzats de rebuig. En aquest sentit, aquest treball ha abordat la valoració d'alguns estudiants sevillans davant els discursos polítics, judicials i mediàtics sobre la violència de gènere. Interpel·lats a través de la tècnica de l'enquesta (amb camps tancats i oberts per al seu posterior tractament tant quantitativament com qualitativament), els joves interrogats han revelat una falta de confiança en les institucions i en la justícia, així com una gran influència dels mitjans de comunicació com a font d'informació primera quant a coneixement sobre violència de gènere. Com a conclusions principals, a més, s'han percebut unes orientacions generals que qüestionen com a insuficients les mesures de seguretat destinades a les víctimes.

Paraules clau: Violència de gènere; joventut; violència contra la dona; imaginaris col·lectius; concepte social.


  • Marta G. Moreno
La influencia del arquetipo la gran madre en el bullying a través de Carrie (1974) de Stephen King

Els arquetips de l'inconscient col·lectiu posen al descobert certs complexos que subjauen en la psique i que són projectats per aquesta. L'adolescència és un moment crucial, en el qual un entorn familiar inadequat en contra del seu desenvolupament social, pot portar unes conseqüències nefastes en el progrés psicològic de l'adolescent. La literatura, com a reflex de les nostres vivències, és de nou una eina d'anàlisi rellevant amb la qual poder exposar com el matriarcat pot dificultar el desenvolupament normal en l'etapa adolescent. A través de la psicologia analítica i la simbologia dels arquetips, relacionarem l'arquetip de la Gran Mare i la influència en la víctima de bullying. La novel·la Carrie (1974) ens ajudarà a il·lustrar tals qüestions i a explicar com aquestes experiències són assimilades per la psique.

Paraules clau: bullying, arquetips, adolescència, Gran Mare.

 

 

 

Institut Universitari d'Investigació d'Estudis de Gènere (IUIEG)


Universitat d'Alacant
Carretera Sant Vicent s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 9415

Fax: (+34) 96 590 9803

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel.: 96 590 3400 - Fax: 96 590 3464