Saltar apartados
  • UA
  • IUIEG
  • Feminismo/s 26. Feminismos en las sociedades árabes

Feminismo/s 26. Feminismos en las sociedades árabes

Feminismos 26

 

 

FEMINISMO/S

Revista de l'Institut Universitari d'Investigació
d'Estudis de Gènere
de la Universitat d'Alacant

Número 26, desembre de 2015

 

FEMINISMOS EN LAS SOCIEDADES ÁRABES
Eva Lapiedra Gutiérrez (Coord.)

ÍNDEX

INTERPRETACIONES

APLICACIONES SOCIALES

RESEÑA

  • Silvia Almenara Niebla
    • Recensión de: Buskens, Ineke y Webb, Anne (eds.) Women and ICT in Africa and the Middle East. Changing selves, changing societies, Londres: Zed Books, 2014

***

Ressenya biobibliogràfica
Instruccions per a les/els autores/autors i normes editorials de la revista

 

Resums

  • Nieves Paradela
El feminismo árabe y su lucha por los derechos de la mujer(1)

En aquest article es fa una anàlisi de les diverses etapes per les quals ha transitat el feminisme àrab des de la seua aparició a final del segle XIX fins avui. La lluita pel dret a l’educació de les dones, al treball i a la igualtat jurídica es va articular, durant una primera fase, en un discurs nacionalista i laic que defensava tant la independència nacional –en uns anys en els quals el món àrab vivia encara sota domini colonial europeu– com la consecució d’una desitjada modernitat social i política. En la qüestió del vel –que més enllà d’una obsessió occidental certa va ser també un assumpte molt debatut entre les mateixes dones–, l'opció preferent va ser la de l’eliminació. Els innegables assoliments obtinguts no van impedir la continuació de les seues demandes de drets polítics i de derogació del dret familiar basat en la xaria. Un biaix significatiu es va produir a partir dels anys 70 del segle XX amb el procés de reislamització de les societats àrabs. L’anomenat «feminisme islàmic» va emergir aleshores com un discurs potent i molt visible, fins i tot en el nostre món occidental, que no ha aconseguit, tanmateix, eliminar el feminisme laic i combatiu de ja llarga història.

----------------------

[1] Aquest article va aparèixer originalment en el núm. 46 (gener-abril, 2014) de Encuentros Multidisciplinares (UAM). Les editores d'aquest número de Feminismos han considerat adequat reimprimir-lo atès l’interès i l’adequació al tema del monogràfic.

  • Katjia Torres
La hermenéutica feminista islámica aplicada a la reinterpretación de El Corán

Aquest article estudia l’origen i el desenvolupament de l’hermenèutica feminista islàmica dels textos fundacionals de l’islam –l’Alcorà i la sunna. La reinterpretació dels textos sagrats fundacionals de l’islam, allunyada de les lectures tradicionals patriarcals i les misògines, va sorgir a final dels anys 80 i començament dels 90 i va fer nàixer el paradigma del feminisme islàmic com a crítica a la identificació de l’islam com a generador de desigualtats de gènere. La nostra anàlisi de les primeres propostes metodològiques –com també altres més recents des d’enfocaments innovadors– fetes per pensadores i teòlogues musulmanes sobre el paper alliberador que poden exercir els textos sagrats en l’emancipació de la dona musulmana conclou que l’hermenèutica exegètica, des dels inicis de l’islam, ha registrat divergències metodològiques que no han abocat en un consens normatiu global.

Paraules clau: gènere, feminisme islàmic, hermenèutica, Alcorà, igtihad.

 

  • Encarnación Ruiz Callejón
Qasim Amin y John Stuart Mill: las razones de la esclavitud femenina

Qasim Amin (1863/5-1908) no va ser el primer autor àrab que en el context de l’islam contemporani va escriure i va militar a favor de l’alliberament de les dones, però ha sigut considerat el primer teòric i l’antecedent per excel·lència del moviment feminista egipci. L’objectiu d’aquest article és caracteritzar el feminisme de l’autor pel que fa al seu diagnòstic sobre la crisi de món àrab. Em centre per a fer-ho en les qüestions següents: les tesis d’Amin sobre l’esclavitud femenina i l’articulació entre les causes i el reformisme de l’autor d’acord amb els criteris que ell mateix assenyala: la llibertat i l’interès comú. Per a caracteritzar millor la seua posició, considere també les tesis d’Amin relacionades amb algunes de les crítiques i propostes de Stuart Mill sobre el sotmetiment de la dona, ja que Mill és una de les seues fonts d’inspiració.

Paraules clau: filosofia del segle XIX –alliberament de les dones– reformisme àrab contemporani.

 

  • Hany El Erian El Bassal
Los Hermanos Musulmanes y la mujer. Notas críticas

En aquest article ens acostarem a la història dels Germans Musulmans des de la seua fundació el 1928 fins a l'actualitat, com també a la secció femenina de la mateixa germandat anomenada les Germanes Musulmanes. Exposem i analitzem, a continuació, les opinions o fàtues recollides en la revista oficial dels Germans Musulmans sobre la dona i intentem demostrar la interpretació errònia que fan a l’hora de tractar qüestions relacionades amb la dona.

Paraules claus: Germans Musulmans, islam, Germanes Musulmanes, fàtua, dona

 

  • Olga Torres
El manifiesto de la brigada al-Jansa sobre el papel de la mujer en el nuevo califato islámico: un desafío al feminismo y la igualdad de género en el mundo árabe

Al gener de 2015, la Brigada Al-Jansa –secció femenina de l’autodenominat Estat Islàmic– va fer un pas més en les seues fins aleshores funcions de propaganda, reclutament i policia moral quan va difondre un manifest en el qual detallava el paper destinat a la dona en el nou califat. L’anàlisi d’aquest document posa en relleu el renovat desafiament a què està sotmesa la igualtat de gènere en el món àrab per part del rigorisme islàmic i, alhora, una certa similitud amb altres manifestacions del mateix tenor fonamentalista i antifeminista que s’observen en entorns no araboislàmics.

Paraules clau: Brigada Al-Jansa, igualtat de gènere, involució, fonamentalisme rigorista

 

  • Laurence Thieux
La evolución de la lucha por la igualdad y los derechos de las mujeres en el norte de África a partir de 2011

Aquest article analitza l’evolució de les estratègies desplegades per les organitzacions de dones en tres països del nord d’Àfrica per a aconseguir avanços pel que fa als seus drets i igualtat d’oportunitats des del 2011 en el context dels processos de transformació política en curs en aquests països. A través de l’estudi d’algunes experiències de mobilització ciutadana i activisme social, l’article tracta d’aprofundir en l’anàlisi de les relacions entre la societat civil organitzada bolcada en la defensa dels drets i llibertats fonamentals de les dones i els nous moviments d’acció col·lectiva i de joves que han sorgit a partir del 2011. Aquesta reflexió es basa en diversos exemples en els tres països analitzats amb l’objectiu d’identificar les interaccions entre les organitzacions de dones i els nous moviments socials, protagonistes de les protestes en el 2011, i l’impacte sobre les estratègies i modalitats de treball d’aquestes organitzacions.

Paraules claus: moviments socials, nord d’Àfrica, drets de les dones, gènere, participació política

 

 

  • Lilia Labidi
State, institutional and symbolic violence against women: the struggle since the «Arab spring» and the contribution of Arab women cartoonists

Aquest article analitza els canvis que s’han produït a Tunísia en el debat públic sobre la violència contra les dones i compara la situació que hi havia abans i després de la primavera àrab al desembre del 2010. Dóna les claus dels fets posteriors al desembre de 2010 i explora com aquests van influir en el debat públic. L’article analitza diverses vinyetes de quatre dones dedicades a l’humor gràfic, una de Tunísia i les altres tres d’altres països àrabs, que estan dedicades a denunciar la violència contra les dones. Argumenta que l’humor pot ajudar a denunciar aquesta violència i que els moviments de dones en el món àrab han de fer més esforços per a incloure les dones marginades en les seues lluites.

Paraules clau: dona, violència, àrab, Tunísia

 

  • Mariví Pérez Mateo
Murchidat: renacimiento islámico femenino como control estatal del discurso religioso en Marruecos

En aquest article es planteja com el programa de formació a estudiants universitàries com a murchidat, guies religioses femenines que l’estat marroquí ha ideat i codificat des del 2004, trau a la llum una tradicional transmissió de l’islam per part del gènere femení i revoluciona un estament masculí com són les jerarquies o estructures de la religió islàmica. La formació i contractació com a funcionàries de les noves guies religioses atorga noves possibilitats laborals i certa emancipació a través de la religió a joves estudiants creients, les transforma en líders comunitàries la missió de les quals serà la de transmetre un islam moderat i modelat estratègicament des del Ministeri d’Afers Religiosos per a controlar el discurs religiós i la radicalització. També s’analitzen en el text la veu de les noves guies i mostra les similituds del seu discurs amb els conceptes del feminisme islàmic actual i es planteja com el reclutament de dones per part de l’administració marroquina pot respondre a un moviment de reislamització de la societat marroquina a través d’un feminisme islàmic d’estat.

Paraules clau: feminisme islàmic, guies religioses femenines, murchidat

 

 

  • M.ª Teresa González Santos
Los movimientos feministas y femeninos en Marruecos y su transposición a la diáspora marroquí en Francia

Aquest treball pretén analitzar els diferents moviments feministes i femenins al Marroc i la seua translació a la diàspora marroquí a França. Els nostres objectius són, d’una banda, estudiar els moviments feministes i femenins des del seu origen fins a l’actualitat, i, d’una altra, conèixer els discursos de les dones marroquines militants migrants cap a França i les seues estratègies d’integració i militància. En aquesta anàlisi descobrim com la integració de les militants en la societat de destinació no és homogènia. Tanmateix, l’exercici de la militància aconsegueix la plenitud a causa del major reconeixement de les capacitats d’aquestes dones en la lluita pels drets de les dones marroquines immigrants.

Paraules clau: moviments feministes i femenins, el Marroc, migració, diàspora, França

 

  • Magaly Thill

Mujeres, nacionalismos e islamismo en Palestina. Elementos para una lectura feminista de los conflictos en Oriente Próximo

Quan la Resolució 1325 compleix quinze anys, el feminisme i el pacifisme necessiten repensar les seues relacions amb els moviments de dones a l’Orient Pròxim. Els conflictes que assolen la regió tenen un impacte de gènere que no pot estudiar-se sense analitzar l’efecte del colonialisme i l’imperialisme occidental en el constructe dona i les relacions que les principals forces polítiques mantenen amb el feminisme i el moviment de dones. El cas de Palestina il·lustra com, en un context d’ocupació militar perllongada, el colonialisme israelià, el nacionalisme palestí i l’islamisme han utilitzat el cos de les dones per a assentar les respectives retòriques de neteja ètnica, alliberament nacional i autenticitat islàmica. Es contextualitza la suposada dicotomia entre feminisme secular i feminisme islàmic i es fan recomanacions per a evitar nous essencialismes identitaris. Entre resistències i negociacions, el moviment feminista palestí apunta estratègies noves per a obrir espais de diàleg situat i equitatiu.

Paraules clau: feminisme àrab, dones i pau, dones palestines, conflicte israelopalestí, feminisme i multiculturalisme.

 

 

 

 

 

 

 

 

Institut Universitari d'Investigació d'Estudis de Gènere (IUIEG)


Universitat d'Alacant
Carretera Sant Vicent s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 9415

Fax: (+34) 96 590 9803

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel.: 96 590 3400 - Fax: 96 590 3464