Saltar apartados
  • UA
  • IUIEG
  • Feminismo/s 27. Comunicació i relacions de gè..: pràctiques, estructures, discursos i consum

Feminismo/s 27. Comunicació i relacions de gènere: pràctiques, estructures, discursos i consum

Feminismo/s núm. 27

 

 

FEMINISMO/S
Revista de l'Institut Universitari d'Investigació
d'Estudis de Gènere
de la Universitat d'Alacant

Número 27, juny de 2016

 

Comunicaciones y relaciones de género: prácticas, estructuras, discursos y consumo
Alejandra Hernández Ruiz
Marta Martín Llaguno (Coords.)

ÍNDICE

RESEÑA

  • María Medina-Vicent
    • Recensión de: Hernando, Almudena (ed.). Mujeres, Hombres, Poder Subjetividades en conflicto. Madrid: Traficantes de Sueños, 2015
Ressenya biobibliogràfica
Com presentar un original

Resums

  • Aurora Oliva López i Alfonso Méndiz Noguero
Estereotipos femeninos en la evolución del género bélico. El nuevo rol de la «mujer soldado» en la Guerra de Irak

Female Stereotypes in the Evolution of War Genre. The New Role of the «Woman Soldier» in the Iraq War Cycle

La figura de la dona ha sigut escassament tractada en el gènere bèl·lic, que tradicionalment ha narrat les històries des d’una perspectiva masculina. Retratada com a simple companyia de l’home, es descobreix una imatge estereotipada dels personatges femenins: esposa del soldat absent, infermera de campanya, etc. La ficció bèl·lica, certament, és propensa als estereotips, perquè la realitat de la guerra és quasi sempre desconcertant i caòtica. Per a narrar-la, cada cicle tria certs temes i motius i, per això, es recolza en els estereotips, entre els quals hi ha el cicle de la I Guerra Mundial, que va promoure la figura de la madonna; el de la II Guerra Mundial, el de la dona que pateix el retorn del veterà, i el de la Guerra del Vietnam, el de la dona que descobreix l’absurditat de la guerra. En el cicle de la Guerra de l’Iraq, el personatge femení té una presència més activa en la narració: ella guia el relat fílmic. A través de l’anàlisi de 13 pel·lícules, s’ha constatat la pervivència d’estereotips precedents i, alhora, hi apareix un rol veritablement original: el de la «dona soldat», protagonista del conflicte bèl·lic.

Paraules clau: dona, estereotips, Guerra de l’Iraq, cinema bèl·lic, dona soldat.

 

  • Amanda Briones Marrero
La construcción de la niña y la adolescente en el cine de Céline Sciamma

The Construction of the Girl and the Teenager in Céline Sciamma’s Cinema

El cinema segueix sent avui dia un camp d’homes, més que de dones, tal com mostren estudis de la New York Film Academy, la Media, Diversity and Social Change Initiative o el Bechdel Test Movie List. No obstant això, les xifres avancen a poc a poc i entre les dones que les fan millorar es troba Céline Sciamma, una jove cineasta francesa que ha dirigit una trilogia (Naissance de Pieuvres, Tomboy i Bande de Filles) centrada en la figura de la dona, especialment de la xiqueta i l’adolescent, i en la manera en què el procés de la pubertat influeix en les seues emocions i el descobriment de la seua identitat i de la seua sexualitat. Al llarg de les següents pàgines s’analitzarà què aporta Sciamma al setè art amb els seus llargmetratges i de quina manera transforma la dona en un subjecte actiu, no passiu, la qual cosa canvia les estructures narratives establides fins al moment en el cinema preponderant.

Paraules clau: cinema, dona, Céline Sciamma, feminisme, identitat, sexualitat.

  • Laura Antón
La perspectiva Crane. La crisis de identidad femenina en Psicosis (A. Hitchcock, 1960)

The Crane Perspective. The Crisis of Female Identity in Hitchcock’s Psycho

Prenent com a punt de partida la trama de lectura que s’ha constituït al voltant d’aquest cèlebre film del cinema de terror modern, aquesta anàlisi textual proposa un estudi global del seu discurs sobre la dona. Tracta de recuperar el que ha sigut eclipsat per altres qüestions. Més enllà de Norman i el desdoblament mare-(monstre)-fill, en la segona part del film apareix un altre personatge femení, l’altra germana Crane. Què simbolitza aquesta (doble) perspectiva Crane? La hipòtesi que es maneja per a respondre a aquesta qüestió és que en aquest text, representatiu de la crisi de la narrativa audiovisual de Hollywood, el significant fílmic de la feminitat se sotmet a un desdoblament simbòlic proposat per Marion i Lila. Mitjançant aquesta estratègia narrativa amb la qual s’ha significat la identitat, el discurs del film dramatitza a la manera moderna, de forma excessiva, una crisi femenina, en un període històric, l'inici de la dècada dels seixanta, desafiador pel que fa al rol cultural que s’esperava de la dona en la societat nord-americana.

Paraules clau: lectura, narrativa audiovisual, identitat, perspectiva, dona investigadora.

  • Jorge Diego Sánchez
Arranged Marriages and Interracial Love Relationships in Women’s Cinema of the South Asian Diaspora

Matrimonios concertados y relaciones sentimentales interraciales en el cine de mujeres de la diáspora sudasiática

Les pel·lícules de Gurinder Chadha i Mira Nair defineixen diàspora com un espai de diàspora en el qual les dones poden ser representades agents de canvi. Aquest treball estudia la manera en la qual Chadha i Nair subverteixen concepcions orientalistes sobre el subcontinent sud-asiàtic i les dones sud-asiàtiques i presenta personatges femenins pioners que lluiten contra la desigualtat racial i de gènere al Regne Unit, als Estats Units i al subcontinent sud-asiàtic i que desafien els rols imposats socialment i culturalment quant a la participació i la representació dels matrimonis concertats i les relacions sentimentals interracials. L’estudi de la filmografia selecta de Chadha i Nair reflecteix com proposen nous models post-colonials que afavoreixen la creació i acció de personatges femenins en la diàspora i en el subcontinent.

Paraules clau: diàspora sud-asiàtica, matrimoni concertat, relacions interracials, cinema.

 

  • Carlota Coronado Ruiz
De Miss Italia a la gran pantalla: mujer y espectáculo en los noticiarios cinematográficos de la posguerra italiana

From Miss Italy to the Big Screen: Women and Entertainment in Italian Newsreels During Postwar

Els noticiaris cinematogràfics van tenir una gran influència social a l’hora de crear i difondre models socials. En aquest article s’analitzen els estereotips femenins relacionats amb el món de l’espectacle més difosos pel cinema informatiu italià després de la II Guerra Mundial i fins a l’arribada de la televisió. La bellesa, l’atractiu i la figura eren els atributs que més se subratllaven en les actrius dels noticiaris cinematogràfics que setmanalment es projectaven en els cinemes italians.

Paraules clau: dona, Itàlia, cinema, noticiaris cinematogràfics.

  • María Jesús Korkostegui Aranguren, Ana Isabel Recalde Delgado i Begoña Sanz Garrido
Discursos sobre los roles sociales de las mujeres mayores en la prensa

Discourses on the Social Role of Older Women in the Press

En les últimes dècades es constata que en l’experiència d’envellir les dones grans estan desenvolupant canvis que tendeixen a un envelliment més actiu i al desenvolupament de valors, actituds i rols que trenquen amb estereotips negatius associats durant molts anys a aquesta franja d’edat. L’objectiu d’aquest article és conèixer, mitjançant l’anàlisi d’una mostra d'informacions i entrevistes publicades en El Mundo, El Diario Vasco i en els seus suplements, a través de quines persones i temes la realitat de les dones grans està present en els discursos difosos per la premsa, i si eixa presència mediàtica d’alguna manera reflecteix la seua realitat i la redefinició en positiu sobre l’envelliment femení que es percep en la societat actual.

Paraules clau: dones grans, mitjans de comunicació, rols socials, estereotips, anàlisi crítica del discurs.

 

  • María del Mar Soria Ibáñez
Mujeres y hombres en la prensa española: la interpretación periodística de la realidad

Women and Men in Spanish Press: a Point of View of Reality

El treball té com a finalitat determinar el tractament informatiu que rep el col·lectiu femení. Mitjançant una anàlisi de contingut s’observen les notícies dels diaris El Mundo i El País. Els resultats apunten que les informacions relacionades amb dones adquireixen un enfocament negatiu i desigual. El text defensa la implementació de plans formatius de comunicació i gènere per a eradicar estereotips en mitjans.

Paraules clau: premsa, gènere, igualtat, visibilitat, poder.

 

  • Lilyan Vega Ramírez i Mª Alejandra Ávalos Ramos
La presencia de la mujer deportista en la televisión

The Presence of Sportswomen in Television

La difusió de l’esport en els mitjans de comunicació és una cosa fonamental per a la seua evolució i el bon ús d’aquests podria contribuir a societats més equitatives quant al gènere. L’objectiu d’aquest estudi és analitzar la difusió de notícies esportives en la televisió des d’una perspectiva de gènere. La metodologia utilitzada és descriptiva i té un enfocament quantitatiu, i es fa una observació directa del context que s’ha d’estudiar: una televisió pública i dues televisions privades. Per a la recollida de la informació s’ha emprat una plantilla d’observació. Els resultats assenyalen que la divulgació de les notícies esportives femenines és significativament menor pel que fa a la difusió de les masculines. Les conseqüències d’aquesta situació de desigualtat podrien repercutir en la falta de promoció, de valoració i de captació de l’esport femení que a dia d’avui es troba infravalorat pels mitjans de comunicació massiva.

Paraules clau: gènere, esport, difusió, mitjans de comunicació, igualtat.

  • Sonia Nuñez Puente, Diana Fernández Romero i Palma Peña Jiménez
Ciberactivismo contra la violencia de género: fetichismo tecnológico e interactividad

Ciberactivism Against Gender-Based Violence: Technology Fetishism and Interactivity

L’article pretén analitzar com els processos d’interpassivitat, fetitxisme tecnològic i capitalisme comunicatiu s’articulen, o no, en les pràctiques ciberactivistes de les comunitats virtuals espanyoles que lluiten contra la violència de gènere. Partint de l’argumentació teòrica sobre el fetitxisme tecnològic i del capitalisme comunicatiu de Jodi Dean, s’hi tractarà si Internet, el ciberespai i la realitat virtual poden, o no, impulsar transformacions socials en constituir-se en eines impulsores de la defensa dels drets de les dones i, per tant, de l’autonomia en la presa de decisions polítiques a través d’iniciatives en línia de comunitats d’activistes. Per a fer-ho es prendrà com a objecte d’estudi onze de les principals pàgines de les comunitats virtuals feministes a Espanya orientades a la lluita contra la violència de gènere. Finalment, es discutiran els ideals d’accés, inclusió i participació ciberactivista.

Paraules clau: ciberactivisme, cibercomunitats feministes, activisme contra la violència de gènere, fetitxisme tecnològic, interactivitat.

 

  • Emma Gómez Nicolau
Culpabilización de las víctimas y reconocimiento: límites del discurso mediático sobre la violencia de género

Victim Blaming and Recognition: Boundaries of Media Discourse on Gender Violence

Atesa la rellevància que s’ha atorgat als mitjans de comunicació per a combatre la violència de gènere, aquest article tracta de discutir les limitacions que imprimeix l’actual marc hegemònic de reconeixement de la violència de gènere per a l’actualització d’un discurs mediàtic que aprofundisca en la realitat del fenomen i contribuïsca al canvi social. S’ha optat per una metodologia qualitativa per a posar en el centre de la investigació els i les periodistes que elaboren, emmarquen i seleccionen les notícies de violència de gènere. Es van fer 17 entrevistes semiestructurades i, a través de l’anàlisi del discurs, s’analitza el procés d’interpel·lació als subjectes de la violència i a la societat en el seu conjunt que s’activa des dels contextos de producció de les notícies. En el text s’argumenta com l’actual manera de reconeixement de la violència de gènere propicia una concepció individualitzada de la violència que produeix un model de dona-víctima com a objecte, freturosa d’agència i àlter ego a la qual, en definitiva, es responsabilitza de la situació que experimenta.

Paraules clau: violència de gènere, mitjans de comunicació, reconeixement, anàlisi del discurs, periodistes.

 

  • Rosario Rodríguez-Díaz i María José González-Río
La Web 2.0 herramienta de empoderamiento de las empresarias pymes. Un estudio de caso en el contexto andaluz Web 2.0

Web 2.0 Tool of Empowerment of Female Entrepreneurs SMEs. A Case Study in the Andalusian Context

El principal objectiu d’aquesta investigació és identificar a través del Model d’Acceptació Tecnològica (TAM) els factors que impulsen els usos, el grau d’immersió i les utilitats de les xarxes socials, com també les potencials motivacions o barreres en microempreses o PIME dirigides per dones en la comunitat d’Andalusia. Es tracta d’un estudi qualitatiu fet a través d’entrevistes en profunditat de 14 empresàries triades mitjançant mostreig no probabilístic –casos amb màxima variació– a fi d’obtenir un major espectre representatiu d’experiències d’ús i de perfils sociodemogràfics. L’empresariat femení estudiat no presenta una afectació homogènia en el nivell d’ús dels mitjans de comunicació de massa com a eina dels seus negocis, però en són conscients de l’eficàcia. La seua competitivitat futura estarà altament supeditada per la utilització eficient de les xarxes socials virtuals que la nova economia digital demana.

Paraules clau: emprenedoria digital femení, mitjans de comunicació de massa, Model d’Acceptació Tecnològica (TAM), empresàries de PIME, PIME 2.0

  • Consuelo León Llorente
Estrés laboral femenino y políticas de igualdad y flexibilidad en España

Female Job Stress and Work Family and Equal Policies in Spain

Aquest article recull el marc legal, sociodemogràfic i laboral d’una etapa de gran creixement econòmic a Espanya (2003-2007) que, tanmateix, va resultar ser una oportunitat perduda pel que fa a la implantació efectiva de les polítiques de conciliació i igualtat. En aquest període, la dona espanyola va incrementar la taxa d’incorporació al món laboral d’una manera proporcionalment superior de la resta de la població activa femenina europea. No obstant això, la cultura hispana de llargues jornades laborals i l’escàs lideratge empresarial van resultar ser un potent fre davant dues normes de profund calat: la Llei 39/1999, de 5 de novembre, per a la conciliació de la vida familiar i laboral i la Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes. Diverses enquestes de salut pública i un estudi realitzat a partir d’una mostra de 4.700 empreses espanyoles, entre les quals es troben 38 empreses del sector de la comunicació i la publicitat, mostren un aspecte més en la tradicional diferència de gènere associada a aspectes com ara el salari o la promoció i representació en llocs directius. En aquest treball es posa en relleu els diferents usos del temps, la doble jornada i el seu efecte en la correlació entre l’estrès femení, la fecunditat, el mercat laboral i la sostenibilitat social.

Paraules clau: conciliació treball-família, horaris laborals, igualtat de gènere.

  • Susana Miquel-Segarra, Marián Navarro-Beltrá i Marta Martín-Llaguno
Estudio bibliométrico del sector profesional de las relaciones públicas y la comunicación corporativa con perspectiva de género en las revistas indexadas en Web of Science Core Collection, Scopus y Proquest Central (1992-2014)

Bibliometric Study of the Professional Sector of Public Relations and Corporate Communication with Gender Perspective in Journals Indexed in Web of Science Core Collection, Scopus and Proquest Central (1992-2014)

Els treballs que empren la perspectiva de gènere per a l’estudi dels professionals de la comunicació corporativa i les relacions públiques no han sigut sistematitzats fins avui. Per tant, l’objectiu d’aquest article és compilar, revisar, sintetitzar i examinar la producció científica relacionada amb l’entorn laboral de les relacions públiques o de la comunicació corporativa amb enfocament de gènere. Per a fer-ho se n’ha fet una revisió sistemàtica. L’univers d’estudi ha estat conformat pels articles publicats en anglès o en castellà en revistes indexades en les bases de dades Web of Science Core Collection, Scopus o Proquest Central (àrea temàtica de ciències socials) entre 1992 i 2014. Els  principals resultats de la investigació apunten a un recent, encara que discret, interès per l’estudi d'aquest àmbit laboral en diverses zones geogràfiques. A més, en la majoria dels textos s’arriba a la conclusió que en les estructures i en els processos de les relacions públiques i la comunicació corporativa es produeix algun tipus de discriminació.

Paraules clau: perspectiva de gènere, pràctica professional, relacions públiques, comunicació corporativa, revistes científiques.

 

Institut Universitari d'Investigació d'Estudis de Gènere (IUIEG)


Universitat d'Alacant
Carretera Sant Vicent s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 9415

Fax: (+34) 96 590 9803

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel.: 96 590 3400 - Fax: 96 590 3464