Saltar apartados

Feminismo/s 28. Laicidad y creencias

Feminismos 28

 

 

FEMINISMO/S
Revista de l'Institut Universitari d'Investigació
d'Estudis de Gènere
de la Universitat d'Alacant

Número 28, desembre de 2016

 

Laicidad y creencias
Nieves Montesinos Sánchez
Beatriz Souto Galván (Coords.)

ÍNDICE

 

RESSENYA

  • José Manuel Maroto Blanco (Universidad de Granada)
    Recensió de: Benvenuto, Adriana, La voce delle donne nella colonizzazione e postcolonizzazione italiana in Africa, Roma, Sensibili alle foglie, 2015
  • Joana Masó (Universidad de Barcelona)
    Ariana Harwicz, la impostura como relación
    Recensió de: Harwicz, Ariana. La débil mental. Argentina: Mardulce, 2015
  • Helena Pérez-de la Merced (Universidad Autónoma de Madrid)
    Madres arrepentidas. Una mirada radical a la maternidad y sus falacias sociales. Orna Donath. Reservoir Books, 2016
Reseña bio-bibliográfica
Cómo presentar un original

Resums

  • Coral Cuadrada Majó 
    Universidad Rovira y Virgili
  • Ginés Puente Pérez 
    Institut Universitari d'Estudis de Dones i Gènere
A debate: entre «feminismo» anarquista y el feminismo burgués

Discussion: Between the anarchist "Feminism" and bourgeois feminism

L'objectiu d’aquest treball és comparar diverses propostes de dones que van lluitar per aconseguir una societat més justa. Analitzarem com les anarquistes i les feministes burgeses, des d'ideologies i posicions divergents, quan no antagòniques, van tractar l'educació, el laïcisme, la maternitat i el matrimoni. Per a desenvolupar el nostre propòsit hem considerat oportú, mitjançant els suggeriments del feminisme dialògic, utilitzar els seus textos i posar-los a debat, com si d'una discussió es tractara.

Paraules clau: anarquisme, educació, feminisme burgés, feminisme dialògic, laïcisme, maternitat, matrimoni i religió.

 

  • Isabel Turégano
    Universidad de Castilla la Mancha 
¿Qué deben esperar las mujeres de un Estado laico?

What should women expect of a secular state?

La llibertat religiosa és un principi bàsic de qualsevol sistema juridicopolític que assumisca la rellevància essencial de la llibertat humana. No obstant això, altres drets igualment bàsics poden veure's afectats si eixa llibertat s'interpreta com a autonomia del fet religiós respecte del fet polític i protegeix els grups religiosos com a realitats donades i tancades. La llibertat religiosa en el seu sentit més coherent amb la igualtat de gènere ha de requerir que la resta de drets no siga afectada de manera discriminatòria per l'actuació de les comunitats religioses. Això no implica una contradicció necessària entre gènere i religió si s'assumeix una concepció oberta i plural de les religions com a comunitats de conversa. Des d'aquesta, la llibertat religiosa no és incompatible amb la legítima funció de les institucions polítiques, estatals i internacionals de promoure els elements igualitaris de les tradicions religioses, d’incentivar la discussió interna i donar suport als grups interns que tracten de superar les discriminacions. Unes institucions veritablement compromeses amb la llibertat religiosa haurien d'actuar perquè les dones deixen de ser mer objecte de debat i passen a ser-hi agents, amb un paper actiu i reflexiu en la seua tradició religiosa. Una concepció diferent de les religions com a realitats holístiques i estàtiques i favorable a tractar els arguments religiosos com a excepció als models normatius generals és incompatible amb el laïcisme i la igualtat de gènere que aquesta especialment ha de promoure.

Paraules clau: laïcisme, igualtat de gènere, Estat, religió, cultura.

 

  • Lorena García Saiz
    Instituto La Talaia, Tarragona
Laicidad como pieza clave para el avance del atermundismo desde la perspectiva de género

Secularism a key piece in the altergobalization advancing from the gender perspective

El Fòrum Social Mundial (FSM) és un espai de trobada en què els moviments socials busquen crear un sistema alternatiu a la globalització capitalista. Està emparat sota la carta de principis que, entre altres aspectes, destaca la no-confessionalitat com a element a tenir en compte a l'hora de buscar alternatives al neoliberalisme que domina el món. Al mateix temps, es dóna la paradoxa que aquesta cita mundial allotja actituds patriarcals en el seu si.

Aquest estudi analitza, des d'una perspectiva crítica de gènere, les diverses edicions del Fòrum i, al mateix temps, ressalta els assoliments que les dones –gràcies a les accions impulsades pels feminismes postcolonials i el treball previ dels diàlegs feministes (DF)– han obtingut al llarg d'aquesta cita mundial mitjançant l'impuls d'un ambient laic, necessari perquè les qüestions de gènere no siguen element transversal, sinó capil·lar, aspecte clau per a crear un món més just i igualitari, un altre món possible.

Paraules clau: laïcisme, Fòrum Social Mundial, feminismes postcolonials, capil·laritat, igualtat.

 

  • María Nieves Saldaña
    Universidad de Huelva
Violencia contra la mujer, «crímenes de honor» y prácticas culturales y religiosas perjudiciales: estándares internacionales de derechos humanos adoptados por las Naciones Unidas

Violence against woman, "Honor Crimes" and harmful cultural and religious practices: International human rights standards adopted by the United Nations

Al llarg dels últims vint anys, les Nacions Unides han abordat els anomenats «crims d'honor» com una forma específica de violència contra la dona, basada en pràctiques perjudicials que són conseqüència de tradicions culturals i religioses arrelades, que discriminen a les dones i les xiquetes i violen els seus drets humans i fonamentals, per aquest motiu les Nacions Unides hagen definit un conjunt d'estàndards internacionals de drets humans que han de guiar l'actuació dels Estats per a prevenir, combatre i eradicar els «crims d'honor».

Paraules clau: Nacions Unides, drets humans, violència contra la dona, pràctiques culturals i religioses perjudicials, «crims d'honor»

 

  • Tatiana Hernández Justo
    Universidad de Granada
El papel del islam en el pensamiento feminista de

The role of Islam in  feminist thought

 (1899-1935), capdavanter del feminisme a Tunísia, va dedicar la seua obra més important a descriure i criticar la situació de les dones al seu país a la recerca de millores que acabaren amb la desigualtat entre homes i dones. Aquesta obra, , li va costar l'expulsió de l'acadèmia a més de seriosos problemes amb la institució religiosa més influent del seu país, la universitat islàmica al-Zaytuna, a pesar que les seues teories s'emmarcaven clarament en un àmbit religiós. Al llarg d'aquest treball estudiarem el paper de la fe islàmica en el pensament de Tahar al-Haddad a través de l'anàlisi de les propostes oferides per l'autor en la seua obra, determinant ruptures i continuïtats amb la tradició islàmica del moment.

Paraules clau: Tunísia, , islam, feminisme, reformisme.

 

  • María Jiménez Delgado
    Universidad de Alicante
  «Soy musulmana a mi manera». Religiosidad, espiritualidad y laicismo de las jóvenes estudiantes musulmanas

"I am a muslim in my own way". Religiousness, spirituality and secularism in young muslim female students

Quan l'islam forma part de les preocupacions actuals a Europa, aquesta recerca es pregunta pel significat que té ser musulmanes per a les filles de la immigració marroquina a Espanya, i tracta la qüestió religiosa des de la perspectiva i la mirada de les joves estudiants. Es proposa, abans de res, escoltar-les a partir d'entrevistes en profunditat. En el centre del debat sobre la seua religiositat se situa la qüestió de la construcció identitària, de la igualtat de gènere, de la llibertat individual i de la llibertat religiosa.

Les joves estudiants entrevistades fan una resignificació crítica i personal de l'islam que es resumeix en aquesta expressió repetida per moltes d'elles: sóc musulmana a la meua manera. Aquesta percepció de la pròpia religiositat està condicionada pel gènere i connecta amb una visió transnacional del fet religiós que deixa de viure's com un fenomen preferentment cultural i identitari. Es converteix així en una vivència íntima i espiritual, d'acord amb la noció de Déu personal de la postmodernitat, definit per Ulrich Beck com la individualització de la religió.

Paraules clau: dones, musulmanes, religiositat, joves estudiants, generació pont.

 

  •  M.ª Teresa González Santos
    Universidad de Granada
Élites y liderazgo religioso feminista en el Estado marroquí

The elites and feminist religious leadership in the Moroccan State

Aquest treball pretén estudiar els mecanismes que l'elit religiosa marroquina empra per a preservar l’estabilitat reclutant líders del reformisme religiós feminista. Els nostres objectius són estudiar les elits i el lideratge religiós feminista al Marroc; descriure les característiques, la naturalesa i la distribució de les elits marroquines; ressenyar el poder polític i religiós estatal i l'ordenament religiós islàmic al Marroc; analitzar el moviment religiós feminista del Marroc i investigar el procés de cooptació de líders religioses feministes per part de les elits religioses estatals. La metodologia emprada és de tipus qualitatiu i la tècnica de producció de dades seleccionada ha sigut la història de vida. Com a conclusions, podem afirmar que la cooptació per part de les elits religioses oficials d'una líder religiosa feminista demostra que el mecanisme de circulació de les elits al Marroc és utilitzat per a assegurar la seua supervivència.

Paraules clau: elits, cooptació, capdavanteres religioses feministes, el Marroc.

 

  • Itzea Goicolea Amiano
    Instituto Universitario Europeo
¿Empoderamiento y sumisión a Dios? La acción pía en las nuevas musulmanas del siglo XXI

Empowerment and submission to God? Spanish new muslim women's pious agency

L'agència o la capacitat de decisió i acció ha constituït un tema central al si dels estudis i l'activisme feminista. Prenent com a punt de partida la proposta de Saba Mahmood, aquest article té com a objectiu, d'una banda, mostrar la modalitat d'acció pia en diverses dones espanyoles converses a l'islam i, per un altre, valorar en termes feministes l'agència d'aquestes dones que conceben la seua llibertat a partir de la submissió a Déu. S'argüirà que existeix la necessitat de deconstruir el biaix liberal i secular del concepte d'agència que el feminisme hegemònic ha naturalitzat, com també d'entendre la capacitat d'acció més enllà del binarisme de reproducció patriarcal versus resistència. Així, s'esbossaran les principals característiques epistemològiques i corporals de la modalitat d'acció piadosa, en les quals el cos constitueix molt més que un signe. La conclusió apuntarà que si bé el marc en el qual es gesten els discursos de gènere piadós són patriarcals, la capacitat d'acció té una dimensió d’apoderament que porta a aquestes dones a rebutjar i negociar certes premisses i situacions de desigualtat en les relacions de gènere.

Paraules clau: agència, musulmanes, converses, feminisme, pietat.

 

  • Eider de Dios Fernández
    Universidad del País Vasco (UPV/EHU)
  • Raúl Mínguez Blasco
    Universidad del País Vasco (UPV/EHU)
De la obediencia a la protesta. Laicas católicas ante el Vaticano II

From obedience to protest. Catholic laywomen before the Second Vatican Council

Després del final de la Guerra Civil, l'església catòlica, en estreta col·laboració amb les autoritats franquistes, va intentar instaurar una religió de la por basada en el ferri control de la moral i els costums i en un culte de caràcter extern i superficial. Els nous aires portats pel Concili Vaticà II van impulsar la transformació cap a una religiositat més personal i reflexiva que tenia com a centre un Déu de l'amor. L'objectiu d'aquest article és analitzar com un grup de dones catòliques residents a Biscaia van experimentar aquest canvi. Per a fer-ho, s'utilitzarà la metodologia de la història oral, especialment útil per a l'estudi de la construcció de les identitats. Es comprovarà així la posició que ocupa el Vaticà II en el relat d'aquestes dones i en quina mesura la seua renovada manera de viure la fe els va inspirar per a passar de l'obediència i la passivitat a la protesta i la crítica.

Paraules clau: religiositat, gènere, història oral, franquisme, Concili Vaticà II.

 

  • José Joaquín Rodríguez Moreno
    University of Washington
La imposición de los valores católicos patriarcales a través de la censura en las revistas juveniles femeninas de la España franquista (1941-1977)

The imposition of the patriarchal catholic values trough the censorship parctice in the female teen magazines in francoist Spain (1941-1977)

Els valors patriarcals catòlics són clau per a entendre l'ideal de feminitat que exaltava l'Espanya del general Franco. El franquisme no va dubtar a utilitzar la censura sobre les revistes femenines infantils i juvenils per a educar i fer acceptable aquest restrictiu rol femení. D'aquesta manera, a través de la legislació censora podem entendre què rol va jugar el catolicisme ultracatòlic tant per a crear com per a fer complir les normes de la censura. A més, per a comprendre millor com la legislació va canviar i com l'ideal femení va evolucionar, compararem les normes amb les revistes juvenils més populars d'aquells anys: Mis chicas (1941-1950), Florita (1949-1961), Sissi (1958-1967) i Lily (1970-1977), quatre publicacions que mostren una clara evolució des dels continguts religiosos i pedagògics de la primera fins a l'última, amb una visió més comercial i centrada en l'entreteniment. D'aquesta manera intentarem comprovar si els canvis experimentats per les publicacions van ser purament estètics o si van obeir a un autèntic canvi dels valors catòlics que imposava la censura.

Paraules clau: catolicisme, franquisme, censura, revistes juvenils femenines, estudis de gènere.

 

  • Montserrat Duch Plana
    URV-Tarragona
Mundo, Demonio y Carne. Proceso de secularización, feminización de la religión y sociabilismo católico en la diócesis de Tarragona

World, Devil and Flesh. The process of secularization, feminization of religion an catholic sociability in the diocese of Tarragona (1932)

El procés de feminització del catolicisme a Espanya es va aprofundir en la segona i tercera dècada del segle XX en el marc de la política de masses, de la configuració de les dones com a subjectes polítics i de l'impuls cap a la recristianització adoptat per l'església. En aquest treball, a partir de l'anàlisi de les estadístiques de la diòcesi de Tarragona fetes durant l'arquebisbat de Francesc Vidal i Barraquer (1922-1943), es corrobora el dimorfisme sexual o la diferenciació creixent del comportament religiós entre homes i dones que la sociologia ha tematitzat, evidències que procedeixen d'una major prevalença en la pràctica prescrita i en les iniciatives de pietat. Així mateix, les dones són majoria en la proporció de quadres de l'església essencialment a partir de l'augment d'ordres terciàries i de congregacions femenines, siguen contemplatives o actives dedicades a tasques de cura (persones malaltes, infància, pobresa). Les dones van participar en espais de sociabilitat catòlics que van experimentar un procés de politització creixent durant la II República.

Paraules clau: secularització, laïcisme, feminització de la religió, relacions de gènere, sociabilitat catòlica.

 

  • Alejandra Palafox
    Universidad de Granada
Honor, violencia y poder patriarcal en el proceso mexicano de secularización penal

Honor, violence and patriarchal power in the mexican process of criminal secularization

A través de l'anàlisi de diferents cossos jurídics, manuals, diccionaris, tractats de dret i expedients judicials tractem algunes de les repercussions que el procés de secularització penal, desenvolupat en el Mèxic vuitcentista, va tenir en la regulació d'un conjunt d'actes de caire sexual, qualificats com a delictes d'incontinència, delictes de sensualitat o delictes contra l'ordre de les famílies, la moral pública o els bons costums. Evidenciem sobre aquest tema les contradiccions que es van donar en la gradual separació dels conceptes de pecat i delicte i la suposada relegació formal del pecat a l'àmbit d’allò intern i la privacitat, i concloem que aquesta modernització jurídica va comportar el manteniment d'un codi de valors cristià que va operar com a eina de control i subjecció de la població femenina.

Paraules clau: secularització, delictes sexuals, virginitat, honor, segle XIX.

 

  • Paula Sepúlveda Navarrete
    Universidad de Cádiz
Creencias religiosas y violencia de género. Análisis de historias de vida de mujeres mayores en Chile (1940-2010)

Religious beliefs and gender violence. Analysis of older women's life stories in Chile (1940-2010)

En l'estudi de la violència de gènere, generalment la religió no ha sigut un dels elements prioritaris que s'han analitzat per a intentar entendre la permanència de dones en aquesta problemàtica, a pesar que tradicionalment les creences religioses han tingut a Xile una influència important en la imposició de normes i comportaments de gènere. Davant d’això, l'objectiu d’aquest article és analitzar les creences i expressions religioses de dones majors que vivien violència de gènere, i la relació amb les barreres per a la cerca d'ajuda per a superar-la. Per a fer-ho s'ha recorregut a les històries de vida com a metodologia central, i s’ha fet, a més, una anàlisi del context històric, social i cultural del país en l'època en què s'emmarca l'estudi.

Paraules clau: violència de gènere, dones grans, creences religioses, expressions religioses, barreres per a la cerca d'ajuda.

 

  • Vladimir Martínez-Bello
  • Zorayda Bello de Martínez
  • Ángela Martínez-Rojas
    Universitat de València
La presencia de representaciones visuales de contenido religioso en la escuela pública constitucionalmente laica: un estudio exploratorio en aulas de educación infantil en Colombia

The presence of visual representations with religious content in consitutionally secular public school: A study in early childhood education classrooms

Una de les manifestacions que genera confusió en el marc de la relació entre l'estat laic, el principi de neutralitat i l'exercici del dret a l'educació és la presència de símbols religiosos en l'escola pública. L'objectiu de l'estudi és analitzar, a través d'un sistema quantitatiu i qualitatiu, la representació de les figures humanes amb contingut religiós en deu aules d'educació infantil de col·legis públics d'una ciutat fonamental. En la meitat de col·legis visitats hi ha presència de figures humanes amb contingut religiós. S'observa una transformació del discurs que sobrepassa la representació del crucifix. Els missatges distorsionen el principi de neutralitat de l'Estat i es demostra més una intenció d'educació religiosa que el desenvolupament de la dimensió espiritual. S'aporta nova informació sobre el tractament de la religió i la dimensió espiritual en l'educació infantil de l'escola constitucionalment laica.

Paraules clau: escola pública, símbols religiosos, educació infantil, entorn escolar, representacions visuals.

 

 

 

 

Institut Universitari d'Investigació d'Estudis de Gènere (IUIEG)


Universitat d'Alacant
Carretera Sant Vicent s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 9415

Fax: (+34) 96 590 9803

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel.: 96 590 3400 - Fax: 96 590 3464